Xerrada a Escola Segimon Comas

Aquest és el paper que han repartit a tots els alumnes l'AMPA de l'Escola Segimon Comas de Sant Quirze de Besora perquè els pares que hi estiguin interessats a les 20:30h vinguin a escoltar la meva xerrada informàtica.

Com que no sé el nivell informàtic dels pares i m'han dit que alguns no saben crear un correu electrònic, la meva xerrada (si me'n surto) la basaré en temes molt inicials en conceptes d'ordinadors, xarxes i Internet. No preténc crear el que es diu "por ahi" una Master class ni molt menys, primer perquè no sóc mestre, segón perquè no ho he fet mai i sé que la vergonya em trairà i tercer i més important perquè m'ho va demanar l'AMPA, la meva dona i perquè sóc el pare d'en Ferran que fa P3.

Bé, m'autodedico: que tinguis sort!

El link de la Intranet de l'Escola: l'eina entre l'escola i la resta de comunitat educativa:

http://agora.xtec.cat/ceipsegimoncomas/intranet/index.php

El link de l'AMPA del Segimon Comas:

http://www.ampasegimoncomas.blogspot.com/

Producte Artesanal, una idea perfecte.

Un pensa i repensa com reflotar el negoci o generar noves oportunitats, i llavors t'adones que no vas mal encaminat, com em diu el meu tiet Robert "t'has d'exprimir el cervell", dic t'adones perquè tots tenim pensaments i a vegades són fluixos, altres bons i altres molt bons, però aquesta és la part sencilla, el difícil és portar-lo a terme i més difícil encara que funcioni tot i que aquest últim en gran part depèn de la teva actitud.

És gràcies al meu germà bessó (a qui admiro, estimo i aprecio) que m'he adonat del camí, ell tot i dedicar-se a la jardineria i lluitar per això acaba d'engegar una idea genial, junt amb un amic s'han passat tot l'estiu i tardor treballant per obrir un negoci on no té res a veure amb el que fa per vendre a través d'Internet productes artesanals tals com olis, vins, caves, dolços, conserves... i oferir als productors petits una altra manera de vendre els seus productes a través de la xarxa, estic convençut que t'anirà d'allò més bé.

www.productoartesanal.com

Si marxes, que t'acaronin els estels.

Aquesta frase, treta de la lletra d'una cançó de Lluis Llach, la va dir en el seu discurs final la directora de TV3 en l'acte d'entrega d'una medalla d'or a una persona estimada pels Catalans, tot i que no l'escoltessis em va fer pensar en tú mentre eres a l'hospital marxant.

Has decidit marxar i per això te la dedico i me la faig meva, et trobaré a faltar, àvia, vaig veure com te n'anaves i sé que el que et vaig dir ho cumpliràs perquè tu també m'estimes, m'ho has demostrat de llarg tot aquest temps vinguent a Vidrà, va ser dificil pujar ahir no a veure't sinó a despedir-te, i veure darrera l'altar el Crist que tu i la teva germana vàreu salvar en temps de guerra, ell també et despedia davant de tots i t'acaronava davant dels teus.

Dels teus germans, dels teus fills, dels teus gendres, dels teus nebots i dels teus amics: Un petó, àvia, "que t'acaronin els estels".

Cançó Laura de Lluis Llach:

"...

I si l'atzar et porta lluny,
que els déus et guardin el camí,
que t'acompanyin els ocells,
que t'acaronin els estels;
i en un racó d'aquesta veu,
mentre la pugui fer sentir,
hi haurà amagat sempre el teu so, "Àvia".

..."

Fent país.

El que té arreclar dos ordinadors a la Mercè.

En Joaquim és un emprenador com pocs, ell i el seu equip donen feina a unes 30 persones i esperen augmentar en els pròxims anys, és per això que des d'aquí elevo al màxim valor el seu treball. Amb un producte autòcton i sense competència a l'estat "veí".

El primer objectiu no és altre que mantenir els castanyers del Parc Natural del Montseny (Reserva de la Biosfera) i és per això que organitzen sortides, excursion, visites, venen productes relacionats amb els castanyers i la castanya.

El dia 25 d'Octubre del 2010 varen sortir al Telenoticies de TV3.

Aquí les dades de contacte:

www.castanyadeviladrau.cat

Telèfon: 938 848 395 /

608 13 11 99

E-mail: info@castanyadeviladrau.cat

Per anar a les instal·lacions:

Si disposeu de GPS poseu la següent ubicació:

41°51'25.84" N

2°21'20.00" E

Una vida de 329 setmanes

Aquest és el temps que he passat al meu primer pis en propietat, quina pena, 329 setmanes, vaig entrar celebrant que feia els 30 i marxo sense celebrar res, una mica trist, moments dolents com la pèrdua dels meus avis i tiet, i molt bons, aquí he vist nèixer la meva familia i també a mi com a treballador per compte propi, no hauria d'estar trist, de fet no el deixo només el llogo i espero que entre 10 i 15 anys sigui capaç de deixar de pagar la hipotèca i començar a tenir benefis que no depènguin de la meva feina.

Com diu en Robert Kiyosaki estaré una mica més aprop d'aconseguir la llibertat financera i deixar d'estar en la carrera de les rates.

Ostres. Ja torno a ser tiet.

Suposo que en Gerard em perdonarà el dia que llegueixi i entengui el títol, si, ja torno a ser tiet just després de dos anys i mig de ser-ho del teu germà gran, jeje, ja sé que et presento en societat una mica tart, tú també t'has adelantat eh! o sigui que la culpa és compartida, jo per excusar-me en la feina i tú per adelantar-te, val!! jeje.

Com que tothom et compararem amb l'Arnau a veure si t'hi assembles o no, si ets més gran... i això acaba sent pessat, t'ho dic per experiència pròpia, doncs un punt a favor teu serà aquesta foto, si que ets més gran si!!

Segurament no podré ser el teu padrí tot i que també m'agradaria molt, no sé que més dir-te, bé si, que estic molt content.

Tu fas Cançons, bones cançons.

Feia molt temps que no em feia refleccionar una cançó i a més a més m'emocionava, fins el punt de pujar el volum al màxim i posar-me la pell de gallina, va ser ahir, mentre anava a casa un client a muntar-li una antena en el curt camí que va de Vic a Santa Eugènia, 7 minuts que dura la cançó i es clar em vaig quedar amb les ganes, això té la música i aquesta és la meva ignorància, resulta que l'àlbum d'en Jofre és de l'any 2006 i avui m'adono que estic perdent el temps sense interesar-me pel que fa un gran músic que sempre he admirat.

Podeu escoltar l'album sencer a través de l'Spotify, així com l'últim, "Música en Blanc i Negre" i seguir-lo per Facebook, MySpace i Twitter.

Aquí la lletra de "Jo Faig Cançons", Jofre Bardagí.

Fart de no saber com començar,
De ser sempre conscient que puc fer mal.
De creure'm que el que faig no val per a res.
Fart de ser com sóc.

Estic fart de donar sempre explicacions,
De tapar-me les ferides i curar-les sempre sol,
De pensar-me que molesta el que jo dic.
No vull mentir.

I fart de no saber cap on tirar,
De no tenir gens clar del que m'espera l'endemà,
De no saber si em queden masses ganes de lluitar.
Fart d'estar tan fart.

I vaig perdre l'esperança ja fa temps,
I no em queda una altre opció que conformar-me amb el que sóc,
Que per molt que ho intenti seguiré sent jo mateix,
I quin remei…

Estic fart de que em retreguin que tinc sort,
Que he fet aquest camí gràcies a ser fill de qui sóc.
Molt fart dels prejudicis i la ignorància de la gent.
No saben res…

Estic fart de no parar de fer-me gran,
De rebre bufetades constantment sense parar,
De no tenir ni ganes de plorar.
Fart de ser com sóc.

Fart d'imaginar que estic somiant.
De ja no tenir pare i no saber com despertar,
I d'inventar converses per tenir-lo al meu costat,
No vull acabar boig.

Fart de malpensar que ell ja no hi és,
Que vaig cometre errors que no em podré perdonar mai.
Que per molt que em disfressi seguiré sent jo mateix,
No hi puc fer res..

Fart d'estar tancat en mi mateix.
A no tenir collons per encarar la situacions,
En veure que el temps passa i jo segueixo estan perdut.
Jo puc buscar.

Fart de fer cançons parlant de morts,
Que jo no els he viscut ni crec que els pugui viure mai,
I d'inventar-me històries per tapar les meves pors,
Vull cantar veritats.

Fart de no tenir ni a qui abraçar,
De sentir que al llit cada vegada i fa més fred,
De trobar princeses que ja tenen príncep blau.
No vull acabar sol.
I juro que jo intento fer-lis-hi cas,
A la gent que m'estima i diu que intenti obrir-me més.
Potser no és la manera però no ser com ho puc fer.
Jo faig cançons.

Fart de prepotents ben pentinats,
Que et miren somrient creient-se tan el seu paper,
Que inclús sovint m'enganyen i em fan creure tan petit,
Però no són res.
Fart d'estar esperant aquell moment.
Que al veure que no arriba ja comença a fer-se tard.
I veure com els altres poc a poc el van trobant,
Millor per ells.

Fart de no saber com acabar,
De tenir la sensació de que no importa el que he explicat,
I que la gent es pensi que això és una cançó més,
Per mi no ho és.
També de dir que tot i el que he explicat,
Només són pensaments i que no sempre em sento així,
Però formen part de mi jo necessito fer el que faig,
Jo faig cançons.

Fart d'estar pendent del què diran,
Tenir tants complexes i amagar-me entre la gent.
De riure'm de la vida per sentir-me recolzat,
De ser feliç.
Estic fart, molt fart, tan fart

Temps: 07:20
Lletra: Jofre Bardagí
Música: Jofre Bardagí