La petita s'ha fet gran.

Ja que el meu tiet em va dir que estigues content i fa una setmana que va marxar m'he decidit a parlar de la meva família per part de mare, ella com tothom tenia dos pares (Amós i Candelas) que varem emigrar de Leon fins a Ripoll on es van establir i viure més de 45 anys ja que el meu avi era ferroviari de la Renfe, no estic segur si es va prejubilar o el van obligar a fer-ho però junt amb els meus dos tiets (Amós i Robert) van muntar una botiga de flors a Ripoll i també una a Girona, en aquestes botigues també hi treballaven les meves tietes (Teresa i Carme), al cap d'uns anys es van afegir al negoci familiar els meus pares (Lluis i Marissa) marxant així de Barcelona on vivíem per tornar a Ripoll i intentar ampliar el negoci. L'empresa creada es deia ARP. La única que no s'hi va embolicar va ser la germana petita de la meva mare (Isabel) que feia de mestre al mateix poble i es va casar amb en Ramon, ells tenen una explotació ramadera de xais de raça ripollesa on s'organitzen visites guiades per a grups de persones, també és una casa de turisme rural (Can Font de Ciuret).

L'empresa ARP es va dividir en dues al cap de mots anys, a Girona continua amb aquest nom i ara la porten les meves dues cosines grans, l'Olga i l'Anna. També hi havien treballat els altres meus cosins de Girona (Robert i l'Elisabet), per molts motius ells se n'han desvinculat i han muntat els seus negocis, en Robert regenta una botiga d'esports a Puigcerdà (DsNivell Pro Sports) i 'Elisabet havia tingut una floristeria a Girona però actualment viu a Finlandia.

A Ripoll en va sortir l'Espiga Verda i la portaven els meus pares, després si vàren afegir el meu germà bessó (Eduard) i la meva germana (Maria), també per altres motius el meu germà se n'ha anat a Girona i fa de jardiner amb el nom comercial de PRIMERA PLANTA, també ha muntat una botiga on-line (www.productoartesanal.com) la meva germana continua a l'Espiga Verda i jo me'n vaig desvincular perquè no m'agradava el tipus de negoci, m'agraden més els ordinadors, de fet tinc una botiga física a Vic (Clickara), una botiga online (www.tintamagic.com) i ara al mes d'Agost n'obriré una altre (www.frusenet.com).

La cosina petita (l'Anna) filla d'en Ramon i la Isabel també s'ha fet gran i Dilluns va obrir a Ripoll, just el dia següent de despedir el nostre tiet, una consulta veterinària, és per això que m'he decidit a escriute quatre frases, estic content, som una família molt emprenadora, ho hem mamat tots, i és per això que tot i les sotregades que hem passat amb quatre anys ens mantindrem contents.

Al meu padrí

El meu padrí m'ha demanat que estigui content.

Que no és un moment agradable despedir-nos però que ell estarà bé i ens vetllarà, que estigui content m'ha dit, el meu fillol només de veure'm m'ha dit, estic content, sóc i seré el teu fillol, estaré content, ets i serás el meu tiet, el meu padrí, el meu "déu" de la infantesa, tot i que estic molt trist estaré content perquè marxes en pau, te'n vas feliç de poder-te despedir a poc a poc d'un en un, ets el setè familiar que dic adéu en quasi quatre anys però romandré content, m'ho has demanat. Sé que no tindré mai més el simbolisme de la mona, gràcies però a tu i a la tieta sempre en vaig tenir una de mona, i recordo que estava molt content.

Ara jo també sóc padrí, no sé si ho sabies, intentaré fer content al meu fillol igual que vàres fer quan era petit, ostres, potser un dia també parlaré amb ell de la mort com em vas ensenyar, no sé si en sabré però procuraré preparar-me per quan arribi i serà dificil, no sóc cap mestre, no tinc la teva força, tampoc sóc dels qui talla el bacallà com em va dir una dona del poble, recordo quan vàres lleguir l'escrit que havia fet parlant del teu germà i em vas dir que estava molt bé, ara en faig un parlant de tú, ja no sé si ho he de fer, el meu padrí, m'has deixat una gran marca tot i que no t'he pogut disfrutar gaire, potser la distància, t'estaré agraït eternament, tiet, sense tú segurament no estaríem units, i estaré content tiet perquè m'ho has demanat i perquè he après el teu do, et sabies fer estimar, et deixaves estimar, t'estimo tiet i et trobaré a faltar.