Aquest dies estic llegint el llibre d’
Albert Salvadó, Jaume I el Conqueridor, un llibre que m’està fascinant no només per la qualitat literària dels escrits, és un tema i uns temps que sempre m’han apassionat i més es clar si tracta una història basada en la meva terra i el meu sentiment català.
En un dels fragments on el rei Jaume dona un consell amb un monjo en el que diu:
“Protegeix qui domines i fes-los els teus amics, que tinguin clar que la seva seguretat depèn de tu i podràs estar segur que no et trairan.”
m’ha portat a moltes hores de reflexió, pensant sobretot en els meus pares (Lluís i Marissa) i la meva parella (la Goretti), els meus pares perquè tenen un negoci familiar de
jardineria i floristeria on necessiten treballar gairebé tot l’any, del qual s’han d’envoltar de bons treballadors disposats fins hi tot a treballar els caps de setmana i festius, i remarco “fins i tot”, si, pot semblar estrany, doncs la veritat és que els és bastant difícil trobar persones que tinguin ganes de sacrificar-se dies festius en la societat en què vivim, però també crec que no és d’estranyar, les nostres generacions estem fets d’una altre pasta, avui en dia hi ha molta mobilitat, no hi ha família que no tingui cotxe, algunes formades per quatre en tenen un per individu, tots volem fer sopars amb amics, anar a la platja, la muntanya, fer activitats, però per poder fer això es necessita temps lliure i cèntims es clar, segurament els cèntims no són tant importants com ens podem imaginar, a igualtats de condicions econòmiques entre dues feines on es treballi els caps de setmana o no i on puguis plegar a les 19 hores de la tarda o a les 20:30h, les persones de la nostra generació ho tenim molt clar, volem temps lliure, suposo que els empresaris que ens troben en aquesta situació ho tenim pelut, perquè el temps lliure val cèntims, molt cèntims, s’ha de pagar bastant per treure el temps lliure que poden dedicar els treballadors a la meva família, això o canviar els horaris, jo no viatjo gaire però tinc entès que per Europa es fan altres horaris i la gent disfruta en família de la família..
La meva parella s’ha trobat en aquest cas, ¿pot decidir canviar de feina per optar a una major qualitat de vida?, ¿per poder gaudir més d’ella mateixa i de qui envolta?, i és clar que si, només faltaria, per molta responsabilitat que tingui des de fa anys en una botiga de roba. Segurament l’empresari ho passarà molt malament perquè es pot sentir traït, i segurament pot tenir dificultats a trobar bons treballadors disposats a sacrificar el temps lliure (com els meus pares), potser per evitar això s’ha de fer el que diu el rei Jaume I en el fragment anterior, o això o seguir els passos de la restauració, on es contracta sobretot gent immigrant, sense faltar el respecte a ningú, aquesta gent emigra per trobar una vida millor, ostres si tenen feina, però això ens pot portar a una societat més diferenciada pel que fa a classes socials, els nascuts aquí serem els privilegiats dels caps de setmana, ¿i perquè no podem ser els privilegiats del temps lliure sense haver de deixar feines que ens agraden com el fet de poder vendre roba o de vendre geranis i arbres fruiters?, ¿perquè em d’anar amb despatxos per tenir temps lliure?.
Resulta que en teoria he de ser pare entre el 19 i 20 de Novembre d'un nen, i al cap de dèu dies la meva germana Maria i el meu altre "germà" l'Alex també havien de ser pares d'un altre nen, però..., aquest...,cansat de veure els seus pares treballant i més treballant i vinga treballant, ha dedicit sortir, i a veure si entre tots estem una mica per ell. O sigui que avui, dia 7 de Novembre de 2008 i a les 12,45h ha fet el pas, presentat-se en societat amb un pès de 2.800gr. I maco que s'ha presentat, que fort, nosaltres que portem quinze dies de contraccions, fent registres i patint a veure si sortia avui o demà i resulta que el cosi ha decidit passar a l'atac i agafar el protagonísme, doncs només em queda dir-te que molt ben fet i moltes felicitats per donar-nos aquest dia. 
