Ara fa dos anys quan feia el curs d’emprenedors hi havia un professor de Marketing que ens inculcava molt la idea de "Marca", lo difícil que és crear "Marca", una empresa com Nike o HP o TV3 ja són capaces de vendre només amb el nom, és molt difícil crear una empresa i aconseguir vendre només amb el nom, es necessiten molt, molts anys i molts esforços.
Recordo quan era petit i no tant petit que pel meu poble em deien: "a si, tu ets de "Ca l'Amós!", era fotut, jo em sentia Català i aquest nom no ho era.
Cony!!, quin respecte que m'has aconseguit treure, tiet. Avui és un dia molt trist tiet, ens deixes un gran buit, tu has creat del teu nom una "marca" que t'ha servit per viure i fer viure als teus i els del teu voltant a la teva manera, has aconseguit molta alegria i tristesa com la que tinc jo ara o totes les famílies que junt amb els teus germans els has esperonat al treball, potser amb equip o potser no, tu ho vas iniciar, tu més que ningú deus saber lo dificil que ha sigut vinguent d’on vas nèixer, i entre tots t’hem arrodonit la marca.
Estic escoltant “Moment of Surrender” de l’últim disc dels U2 : “No_Line_On_The_Horizon”, i em cauen unes llàgrimes tiet, perquè has hagut de marxar tant d’hora, cony!, m’has ensenyat moltes coses però no les diré ara aquí, aquestes me les guardo i et prometo que el dia del concert quan soni aquesta cançó em recordaré i et llançaré un petó perquè sé que estaràs en pau i jo hauré entès sense deixar de pensar en tu la idea de “Marca” que em va ensenyar un empresari, només amb el teu respecte, el meu tiet Amós.
