Ara fa tres anys escrivia una entrada en referència al meu tiet Amós titulada (Crear una "Marca"), suposo que la vàres lleguir, tieta, acabes de marxar a buscar-lo i segur que li explicaràs el què pensava, torno a estar trist tieta, i torno a estar sol amb l'ordinador parlant de tu i el tiet, em venen a la memòria molts moments de la meva infantesa veïent-te a la botiga amb la mare, treballant, o portant-me cap aquí i cap allà amb el 850 de color blanc (és curiós, jo que sóc un desastre pels cotxes, que no en conec cap i el primer que em va quedar gravat era el teu) mentre segur ens discutiem amb el meu bessó, o els dinars familiars celebrant alguna cosa, o les bromes que tenies amb l'avi, ara que tornaves a ser àvia, quin greu, quina merda, quina "marca" has deixat, quina bondat tant gran.
El cert és que era molt especial, sobretot per tú i la mare però també per nosaltres, perquè també tens dues filles bessones que ens cuidaven, quina gràcia, un paquet de quatre repartits de dos en dos, femenins i masculins, tos petits, un més que els altres, i tú i la mare de bòlit, cuidant-nos, educant-nos i sobretot estimant-nos. També estic escoltant "Moment of Surrender" dels U2 i també em cauen unes llàgrimes, et trobaré a faltar, tieta. Un petó molt gran. Ho ha dit l'Anna, l'Abril és i serà important.
