Fa temps una persona em va dir que si tingués el cap tant gran com el cor seria superdotat. Aquestes coses un no les sent cada dia i afalaguen molt però segurament no tenia raó perquè venien d’una persona molt propera a mi i tirava de sentiments. Avui, després de quatre dies de donar l’adeu a la yaya “Candelas Alvarez Díez” i quan fa deu anys de despedir-me del meu avi “Jaume Sadurní Riera” he comprés que aquelles paraules no tenen cap mèrit per part meva, són una herència, una herència d’aquests avis trasmèsses als meus pares, per això comprenc la finalitat de les paraules i sé que intentaré tornar-me superdotat per seguir la voluntat dels meus avis, gaudint i corresponent de la mateixa manera que han fet els meus pares amb els seus.
Deixo escrit aqui pel record digital l’escrit de despedida cap a la yaya, quina yaya !!!.
“Fa 64 anys, la Candelas, el seu espòs Amós i algun fill, van deixar la seva terra lleonesa per venir a viure a Catalunya i s’instal•laren a Ripoll, al barrit del Ninot.
Aquí, a més d’augmentar i pujar la seva pròpia família, en va trobar una altre de molt més gran i va sentir que aquesta també era la seva terra.
Ha set: Una veïna generosa.
Una esposa dòcil.
Una mare i sogra bondadosa.
Una àvia nolt dolça.
Gràcies a tots per haver-la estimat tan i haver-la ajudat a viure, creiem, tan feliç.
Ripoll, 16 d’Octubre de 2008. ”
Deixo escrit aqui pel record digital l’escrit de despedida cap a la yaya, quina yaya !!!.
“Fa 64 anys, la Candelas, el seu espòs Amós i algun fill, van deixar la seva terra lleonesa per venir a viure a Catalunya i s’instal•laren a Ripoll, al barrit del Ninot.
Aquí, a més d’augmentar i pujar la seva pròpia família, en va trobar una altre de molt més gran i va sentir que aquesta també era la seva terra.
Ha set: Una veïna generosa.
Una esposa dòcil.
Una mare i sogra bondadosa.
Una àvia nolt dolça.
Gràcies a tots per haver-la estimat tan i haver-la ajudat a viure, creiem, tan feliç.
Ripoll, 16 d’Octubre de 2008. ”
