Quin títol tant grotesc, és el que he hagut de posar a la botiga i tantes vegades havia pensat, recordo les decenes de corones que havia vist fer i vaig fer amb l'avi Amós, sempre treballant a tota pastilla, "venga, que se passa el tiempo", però si el "tiempo" ja no importava, estàvem fent una corona.
Doncs estava equivocat, el "tiempo" si que importa, i finalment ha passat per l'avi, però ell sabia que era important i per això em feia treballar tant.
Segurament de tots els meus estimats avis és el que hi he passat més "tiempo", tantes hores treballant, tot el "tiempo" que vàrem passar mirant el futbol els Dissabtes al vespre en la meva època adolascent, la infinitat de Dissabtes i Diumenges que ell no perdia el "tiempo" veient-me jugar a futbol, segurament tenia molta feina però estava allà, veient-me, tantes vegades sopant i dinant "ya llegó el ratolí", amb el seu humor (no sé si anglès, però si genial!!), arribaves a casa de Barcelona o d'on fos, li donaves la mà i li deies "toma avi", "como que toma?, y solo me das la mano?", jejeje, era introvertit però encantador. Si l'anaves a buscar amb cotxe sempre paraves la radio perquè sabies que aquell petit "tiempo" era memorable, únic, segurament no et diria res amb tot el camí però si li donaves conversa, toma..., un "tiempo para mi recuerdo".
Se nos ha passado el tiempo, avi, gracias por todos esos tiempos, menudas broncas, menudas bromas, menudos momentos, menudo tiempo que hemos passado, tenias razón, se nos passó pero te llevare siempre en mis tiempos.
Doncs estava equivocat, el "tiempo" si que importa, i finalment ha passat per l'avi, però ell sabia que era important i per això em feia treballar tant.
Segurament de tots els meus estimats avis és el que hi he passat més "tiempo", tantes hores treballant, tot el "tiempo" que vàrem passar mirant el futbol els Dissabtes al vespre en la meva època adolascent, la infinitat de Dissabtes i Diumenges que ell no perdia el "tiempo" veient-me jugar a futbol, segurament tenia molta feina però estava allà, veient-me, tantes vegades sopant i dinant "ya llegó el ratolí", amb el seu humor (no sé si anglès, però si genial!!), arribaves a casa de Barcelona o d'on fos, li donaves la mà i li deies "toma avi", "como que toma?, y solo me das la mano?", jejeje, era introvertit però encantador. Si l'anaves a buscar amb cotxe sempre paraves la radio perquè sabies que aquell petit "tiempo" era memorable, únic, segurament no et diria res amb tot el camí però si li donaves conversa, toma..., un "tiempo para mi recuerdo".
Se nos ha passado el tiempo, avi, gracias por todos esos tiempos, menudas broncas, menudas bromas, menudos momentos, menudo tiempo que hemos passado, tenias razón, se nos passó pero te llevare siempre en mis tiempos.
