Aquesta frase, treta de la lletra d'una cançó de Lluis Llach, la va dir en el seu discurs final la directora de TV3 en l'acte d'entrega d'una medalla d'or a una persona estimada pels Catalans, tot i que no l'escoltessis em va fer pensar en tú mentre eres a l'hospital marxant.
Has decidit marxar i per això te la dedico i me la faig meva, et trobaré a faltar, àvia, vaig veure com te n'anaves i sé que el que et vaig dir ho cumpliràs perquè tu també m'estimes, m'ho has demostrat de llarg tot aquest temps vinguent a Vidrà, va ser dificil pujar ahir no a veure't sinó a despedir-te, i veure darrera l'altar el Crist que tu i la teva germana vàreu salvar en temps de guerra, ell també et despedia davant de tots i t'acaronava davant dels teus.
Dels teus germans, dels teus fills, dels teus gendres, dels teus nebots i dels teus amics: Un petó, àvia, "que t'acaronin els estels".
Cançó Laura de Lluis Llach:
"...
I si l'atzar et porta lluny,
que els déus et guardin el camí,
que t'acompanyin els ocells,
que t'acaronin els estels;
i en un racó d'aquesta veu,
mentre la pugui fer sentir,
hi haurà amagat sempre el teu so, "Àvia".
que els déus et guardin el camí,
que t'acompanyin els ocells,
que t'acaronin els estels;
i en un racó d'aquesta veu,
mentre la pugui fer sentir,
hi haurà amagat sempre el teu so, "Àvia".
..."
