Al meu padrí

divendres, 13 de juliol del 2012

El meu padrí m'ha demanat que estigui content.

Que no és un moment agradable despedir-nos però que ell estarà bé i ens vetllarà, que estigui content m'ha dit, el meu fillol només de veure'm m'ha dit, estic content, sóc i seré el teu fillol, estaré content, ets i serás el meu tiet, el meu padrí, el meu "déu" de la infantesa, tot i que estic molt trist estaré content perquè marxes en pau, te'n vas feliç de poder-te despedir a poc a poc d'un en un, ets el setè familiar que dic adéu en quasi quatre anys però romandré content, m'ho has demanat. Sé que no tindré mai més el simbolisme de la mona, gràcies però a tu i a la tieta sempre en vaig tenir una de mona, i recordo que estava molt content.

Ara jo també sóc padrí, no sé si ho sabies, intentaré fer content al meu fillol igual que vàres fer quan era petit, ostres, potser un dia també parlaré amb ell de la mort com em vas ensenyar, no sé si en sabré però procuraré preparar-me per quan arribi i serà dificil, no sóc cap mestre, no tinc la teva força, tampoc sóc dels qui talla el bacallà com em va dir una dona del poble, recordo quan vàres lleguir l'escrit que havia fet parlant del teu germà i em vas dir que estava molt bé, ara en faig un parlant de tú, ja no sé si ho he de fer, el meu padrí, m'has deixat una gran marca tot i que no t'he pogut disfrutar gaire, potser la distància, t'estaré agraït eternament, tiet, sense tú segurament no estaríem units, i estaré content tiet perquè m'ho has demanat i perquè he après el teu do, et sabies fer estimar, et deixaves estimar, t'estimo tiet i et trobaré a faltar.